Notícia

Castellón Información (Espanha)

El Grup de Química Teòrica i Computacional de l’UJI participa en el disseny de sensors que eviten l’intoxicació per a CO

Publicado em 03 outubro 2018

El Grup de Química Teòrica i Computacional de la Universitat Jaume I de Castelló, liderat pel catedràtic de Química Física Juan Andrés Bort, ha participat en un projecte de recerca internacional per al desenvolupament de sensors electrònics que eviten la intoxicació per monòxid de carboni, gas natural (GN) i gas envasat (GE). El treball ha servit per a fonamentar un projecte de llei a Argentina per a establir l’obligatorietat d’instal·lar en els espais públics sensors de gasos tòxics i explosius que compten amb un mecanisme de tall de gas.
En la presentació realitzada en la Cambra de Diputats d’Argentina pel diputat Eduardo Bucca, a la fi de setembre, han participat els investigadors responsables d’aquest projecte: Miguel Ponce, investigador del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET) d’Argentina; Elson Longo, del Centre de Desenvolupament de Materials Funcionals (CDMF) de la Universitat Federal de São Carlos (UFSCar); Juan Andrés Bort de la Universitat Jaume I de Castelló, així com el director de l’Institut d’Investigació en Ciència i Tecnologia de Materials (INTEMA) Mar de Plata, Guillermo Elicabe.
Actualment es produeixen més de 250 morts i 2.000 intoxicacions a l’any per aquest motiu a Argentina. A Espanya, encara que les xifres són inferiors, segueixen sent bastant elevades, amb un centenar de morts per any. Després de cinc anys de recerca, l’equip investigador ha desenvolupat prototips d’aquests sensors capaços de detectar concentracions de gas superiors al nivell de risc i tallar el subministrament de gas de l’espai afectat. El sistema, que està en procés de patent internacional, està dividit en dues parts interconnectades.
La primera part consta dels sensors que detecten la presència de monòxid de carboni (CO) i altres gasos perillosos (com GN i GE) integrats en transmissors. D’altra banda, s’instal·larà un sistema receptor que consisteix en una vàlvula solenoide situada a l’interior del tub d’entrada de gas a la llar. En cas de detectar-se una concentració de gas superior al límit de seguretat, els sistemes de transmissió emetran un senyal audible i enviaran un senyal al sistema receptor, que interrompria el subministrament de gas.
L’enviament dels senyals entre els transmissors i el receptor proposat seria dut a terme a través de cables de la xarxa elèctrica, ja que altres tecnologies actuals, com el Wi-Fi o el Bluetooth, no són eficaces a llargues distàncies i són també susceptibles a l’entorn on estan instal·lades. A més, l’ús d’aquesta xarxa per a la seua alimentació i comunicació evitaria la necessitat d’instal·lacions de cable addicionals i qualsevol sistema connectat a la xarxa elèctrica de la casa podria servir com a senyal per a detectar gasos tòxics i explosius.
És important remarcar que aquesta tecnologia de seguretat descrita no interfereix en els elements de la llar ja existents. A més, si es detectara gas, es protegiria no solament el sector de combustió dels equipaments que utilitzen gas, sinó tot el sistema, incloses les fugides de gas en els tubs de la xarxa de la llar que estan lligats als electrodomèstics, dutxes i equipament de calefacció central. D’aquesta forma, es podrien evitar possibles enverinaments a causa de la inhalació de CO generat en combustions incompletes, pèrdues de GN o GE i explosions o incendis.
Aquest projecte ha pogut dur-se a terme gràcies a la col·laboració en a l’àmbit internacional entre diversos grups de recerca, que han partit de recerca bàsica per a finalment arribar a una aplicació. El Grup de Química Teòrica i Computacional de l’UJI, liderat per Juan M. Andrés, juntament amb el grup del professor Elson Longo, han treballat en el desenvolupament de materials de nanopartícules, especialment, materials d’òxids de ceri amb alta selectivitat i òptima resposta davant monòxid de carboni i altres tipus de gasos. D’altra banda, a Argentina han estudiat el comportament elèctric d’aquests materials tractats amb el gas.
El projecte també ha comptat amb la col·laboració d’Alexandre Simõés, professor de la Universitat Estatal Paulista (Unesp), i Cessés Malagú, professor de la Universitat de Ferrara, a Itàlia, i està finançat per l’Agència Estatal de Recerca de São Paulo (FAPESP), el Consell Nacional de Desenvolupament Científic i Tecnològic de Brasil (CNPq), el Consell Nacional de Recerques Científiques i Tècniques d’Argentina (Argentina), el Ministeri de Ciència, investigació i Universitats del Govern d’Espanya i l’Institut Nacional de Física Nuclear d’Itàlia (INFN).

El Grup de Química Teòrica i Computacional de la Universitat Jaume I de Castelló, liderat pel catedràtic de Química Física Juan Andrés Bort, ha participat en un projecte de recerca internacional per al desenvolupament de sensors electrònics que eviten la intoxicació per monòxid de carboni, gas natural (GN) i gas envasat (GE). El treball ha servit per a fonamentar un projecte de llei a Argentina per a establir l’obligatorietat d’instal·lar en els espais públics sensors de gasos tòxics i explosius que compten amb un mecanisme de tall de gas.

En la presentació realitzada en la Cambra de Diputats d’Argentina pel diputat Eduardo Bucca, a la fi de setembre, han participat els investigadors responsables d’aquest projecte: Miguel Ponce, investigador del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET) d’Argentina; Elson Longo, del Centre de Desenvolupament de Materials Funcionals (CDMF) de la Universitat Federal de São Carlos (UFSCar); Juan Andrés Bort de la Universitat Jaume I de Castelló, així com el director de l’Institut d’Investigació en Ciència i Tecnologia de Materials (INTEMA) Mar de Plata, Guillermo Elicabe.

Actualment es produeixen més de 250 morts i 2.000 intoxicacions a l’any per aquest motiu a Argentina. A Espanya, encara que les xifres són inferiors, segueixen sent bastant elevades, amb un centenar de morts per any. Després de cinc anys de recerca, l’equip investigador ha desenvolupat prototips d’aquests sensors capaços de detectar concentracions de gas superiors al nivell de risc i tallar el subministrament de gas de l’espai afectat. El sistema, que està en procés de patent internacional, està dividit en dues parts interconnectades.

La primera part consta dels sensors que detecten la presència de monòxid de carboni (CO) i altres gasos perillosos (com GN i GE) integrats en transmissors. D’altra banda, s’instal·larà un sistema receptor que consisteix en una vàlvula solenoide situada a l’interior del tub d’entrada de gas a la llar. En cas de detectar-se una concentració de gas superior al límit de seguretat, els sistemes de transmissió emetran un senyal audible i enviaran un senyal al sistema receptor, que interrompria el subministrament de gas.

L’enviament dels senyals entre els transmissors i el receptor proposat seria dut a terme a través de cables de la xarxa elèctrica, ja que altres tecnologies actuals, com el Wi-Fi o el Bluetooth, no són eficaces a llargues distàncies i són també susceptibles a l’entorn on estan instal·lades. A més, l’ús d’aquesta xarxa per a la seua alimentació i comunicació evitaria la necessitat d’instal·lacions de cable addicionals i qualsevol sistema connectat a la xarxa elèctrica de la casa podria servir com a senyal per a detectar gasos tòxics i explosius.

És important remarcar que aquesta tecnologia de seguretat descrita no interfereix en els elements de la llar ja existents. A més, si es detectara gas, es protegiria no solament el sector de combustió dels equipaments que utilitzen gas, sinó tot el sistema, incloses les fugides de gas en els tubs de la xarxa de la llar que estan lligats als electrodomèstics, dutxes i equipament de calefacció central. D’aquesta forma, es podrien evitar possibles enverinaments a causa de la inhalació de CO generat en combustions incompletes, pèrdues de GN o GE i explosions o incendis.

Aquest projecte ha pogut dur-se a terme gràcies a la col·laboració en a l’àmbit internacional entre diversos grups de recerca, que han partit de recerca bàsica per a finalment arribar a una aplicació. El Grup de Química Teòrica i Computacional de l’UJI, liderat per Juan M. Andrés, juntament amb el grup del professor Elson Longo, han treballat en el desenvolupament de materials de nanopartícules, especialment, materials d’òxids de ceri amb alta selectivitat i òptima resposta davant monòxid de carboni i altres tipus de gasos. D’altra banda, a Argentina han estudiat el comportament elèctric d’aquests materials tractats amb el gas.

El projecte també ha comptat amb la col·laboració d’Alexandre Simõés, professor de la Universitat Estatal Paulista (Unesp), i Cessés Malagú, professor de la Universitat de Ferrara, a Itàlia, i està finançat per l’Agència Estatal de Recerca de São Paulo (FAPESP), el Consell Nacional de Desenvolupament Científic i Tecnològic de Brasil (CNPq), el Consell Nacional de Recerques Científiques i Tècniques d’Argentina (Argentina), el Ministeri de Ciència, investigació i Universitats del Govern d’Espanya i l’Institut Nacional de Física Nuclear d’Itàlia (INFN).