El Brasil ha de fer front al dengue, la grip i el xarampió amb la corba de la Covid-19 a l'alça
El país ja suma més de 233.140 casos confirmats de coronavirus, superant Itàlia i Espanya, i més de 15.600 morts Després de la caiguda de dos ministres de Salut, la cartera està ara en mans d'un general de l'Exèrcit sense cap experiència en l'àrea
Lluny encara del pic del coronavirus i a les portes de l’hivern austral, el Brasil va cap a una tempesta perfecta amb la corba de la Covid-19 a l’alça, l’inici de la temporada de la grip, el final de la del dengue i brots actius d’altres virus que creia superats, com el xarampió.
Mentre s’omplen les unitats de cures intensives dels hospitals, el president Jair Bolsonaro continua embrancat en una «guerra política» contra les mesures d’aïllament dels governs regionals i a favor de tornar a la normalitat.
En aquesta croada ja han caigut dos ministres de Salut en menys d’un mes: Luiz Henrique Mandetta, defensor acèrrim de les quarantenes, i Nelson Teich, que es va negar a recomanar la cloroquina per a qualsevol pacient amb coronavirus, com vol el líder ultradretà. Els dos eren metges i ara la cartera de Salut és a mans, de forma interina, d’Eduardo Pazuello, un general de l’Exèrcit sense experiència en l’àrea.
Fins aquest dissabte, el Brasil registrava 233.142 casos confirmats de la Covid-19, superant ja Itàlia i Espanya, i 15.633 morts, reforçant-se com un dels focus globals de la pandèmia. Està previst que s’arribi al pic en les pròximes setmanes, tot i que el coronavirus no serà l’única emergència sanitària a què haurà de fer front el precari sistema brasiler de salut pública.
L’expansió del coronavirus, que va arribar al Brasil al febrer, es produeix enmig d’altres brots infecciosos que ja venien preocupant les autoritats sanitàries. El país ara està superant el pic del dengue, transmès pel mosquit Aedes Aegypti, que també és portador del virus del Zika, la febre groga i el chikungunya, que sol ser a l’abril i el maig.
Segons l’últim butlletí del Ministeri de Salut, des de començament d’any s’han notificat 676.928 casos probables de dengue, amb una taxa d’incidència de 322 casos per 100.000 habitants, i 265 morts. A partir del juny, amb l’arribada de l’hivern austral, els casos de dengue baixen, però pugen els de la grip comuna i altres malalties respiratòries.
El 2019, el Brasil, que compta amb una població de 210 milions d’habitants, va registrar 1.122 morts pels tres tipus de la grip, segons dades oficials. Aquest any a la grip i el dengue se suma la Covid-19 i amb això la dificultat de diferenciar cada cas, ja que els tres virus provoquen símptomes similars en els primers dies de la malaltia.
Una combinació «explosiva»
«Aquesta combinació és bastant explosiva», explica a Efe el doctor Adriano Massuda, professor de salut col·lectiva al centre d’estudis privat Fundació Getulio Vargas (FGV). Mauricio Lacerda, investigador de la Fundació d’Empar a la Investigació de l’Estat de Sao Paulo (Fapesp), treballa a l’hospital de Sao José do Rio Preto i assegura que «les perspectives són molt dolentes» de cara a l’hivern. «Aquí a l’hospital ja tenim pacients de grip, de la Covid-19 i del dengue, i hem tingut morts per les tres. És una situació molt complicada» i que «sobrecarrega massa» la xarxa pública.
A tot això cal afegir també brots de xarampió que continuen actius a les cinc regions del Brasil: nord, nord-est, centre-oest, sud-est i sud. Des de començament d’any s’han reportat 2.910 casos de xarampió, gairebé la meitat a l’estat de Pará, també un dels més afectats pel coronavirus, i tres morts.
«El xarampió està tornant al Brasil, presenta una cobertura d’immunització baixa i pot ser un problema més», adverteix Massuda. El 2019, hi va haver a tot el país 18.200 casos de xarampió i 15 morts, 14 a Sao Paulo, avui l’epicentre brasiler de la Covid-19.
Falta d’inversió en salut
El desafiament per al Sistema Únic de Salut (SUS), que engloba tota la xarxa d’hospitals públics i del que depenen el 75% dels brasilers, serà enorme i encara més amb el problema crònic de finançament que pateix. Per a Massuda, la política d’austeritat fiscal, que va començar amb el Govern de Michel Temer (2016-2018) i va continuar amb Bolsonaro, ha agreujat la situació.
Segons informes d’organitzacions de drets humans, des que a finals del 2016 es va aprovar un polèmic sostre de despeses pressupostari, el Brasil ha deixat d’invertir en el sector de la salut uns 30.000 milions de reals (avui uns 5.170 milions de dòlars). Tot i que el problema s’arrossega d’abans, ja que, segons aquests càlculs, entre el 2007 i el 2019 la falta de recursos ha provocat una reducció de 49.000 llits de cures intensives al país.
«Els laboratoris del sistema de salut pública estan desmantellats i això no és des de fa sis mesos, és de fa 10 i 15 anys. Això va retardar la detecció i el diagnòstic del coronavirus i ara els hospitals pagaran un preu enorme», sentencia Lacerda.